Molí de vent

Joan Miquel Oliver

Sol, sol, sol, il·lumina sa pintura
que hi ha en aquest llençol.
Sol, cactus, amic,
il·lumina es meu sentit, molí de vent.
Pobra papallona, vola tremolosa
i no troba de sa pluja un arrecer,
xucla de sa vena sa corrent,
s'aigua estalagmita, un far intermitent.
Sol, sol, sol, difumina sa pintura
que hi ha en aquest trespol.
Sol, astre enemic,
elimina es meu abric, molí de vent.
Pobra cantimplora, ja noe stà de moda
i aquesta roba no me queda bé,
he d'anar a comprar un sofà
amb chasse linge,
i canviar es paper pintat des menjador.