Món ferit

Crim

En el mirall del meu davant
només hi ha gent que està plorant
mars de llàgrimes, rius de soledat
on ells mateixos s'ofegaran.
Diga'm qui els dóna la mà, qui els ajudarà
a caminar sobre les runes que hem deixat
però ets incapaç de veure-hi més enllà,
més enllà del teu nas.

Avui he vist riquesa entrant en el teu cos
i tothom enveja el teu jardí ple d'or,
però d'on vens on vas, no oblidis el que fas
que un dia et trobaràs davant la por i la fam.

Mentre un home no pugui dormir,
sense somiar la mort del seu fill
mentre una dona segueixi patint
ensorrant sota pedra el seu destí.
Diga'm quin color de pell, és el més adient
per a poder condemnar la gent?
Diga'm si ens en sortirem
i què és el que farem
per a poder escoltar el vent...

si et penses que bufant...

i demà veuràs en el teu cor,
i ningú no tindrà enveja del teu joc,
on vas, d'on vens, mira com et sents
per no haver fet el que havies de fer!