Mons paral·lels

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Més o menys era l’hora en què tu m’estimaves
i els castors reunien els troncs a la vora del riu,
s’envasaven els whiskys d’Escòcia
i es plenaven dipòsits d’oxigen dels nous submarins.
I es firmaven projectes mortals, secrets i diabòlics,
i es tenyien els vels de les núvies de tot l’univers.
Mentre tu, dolçament, em besaves,
hi havia espècies mudant-se a la vida dels mons paral·lels.

Més o menys era l’hora en què tu em despullaves,
i un científic del SETI es pensava que veia senyals,
les anguiles creuaven l’Atlàntic,
i en el Facebook es feien 820.000 amistats.
I un xaman es jugava l’estatus a una pluja que no ha d’arribar,
i vint rics es pagaven un búnquer antinuclear.
Mentre tu, tendrament, em tocaves,
es casava una palestina amb un xic tibetà.

Més o menys, era l’hora en què els dos ens gitàvem,
i aterraven mil arbres de cop d’algun bosc tropical;
i seguia rodant el planeta:
s’encenien mil puros de Cuba a les Illes Caiman.
I tres cònsols de l’ONU buscaven cocaïna i lloc per a follar,
i 3.000 terroristes anònims viatjaven a Iraq.
Mentre tu, feroçment, em tenies,
En la mira d’un rifle vivia un petit elefant.

Més o menys, era l’hora en què els dos despertàvem,
i hi havia a la tele pronòstics de dos huracans.
Tots els ioguis alhora inspiraven
i faltaven més hòsties encara al copó del Vaticà.
Però tu em deies sempre que no, no divagara,
que em centrara, ben ferm, en les coses més importants.
Mentre tu, procaçment, em miraves,
mil canons disparaven mil bales cap al passat.


Autor(es): Ivan Brull

Canciones más vistas de

Ivan Brull en Febrero