Mor qui neix
Procurant no fer massa
vaig consumint la tassa
que m'acompanya en tot moment
Tenc son, no vull anar a dormir
sé que tu estàs aprop de mi
però no et trobo per aqui
La mar és víctima
de la gravetat
no pot escapar del seu forat
La pena parasita
les meves venes
i se'n duu tot el que tenc
Som esclaus en tot moment
ningú escapa del turment
Mor qui neix
i mor qui viu
mor el dia
amb la nit
mor el mar
i mor el riu
mor l'hivern
i mor l'estiu.
Tot queda amagat
a qualque lloc arraconat
no surt però hi és
Mor qui neix
i mor qui viu
mor el dia
amb la nit
mor el mar
i mor el riu
mor l'hivern
i mor l'estiu.
Mor qui neix...
Autor(es): Tomeu Dalià
