Mort al veinat
Altar de pedra, olor de cel obert.
Verge de cera, casa de mel.
Lligada amb seda i or, les mans tenyides de Sol.
Té el cos de vidre, immòbil, no sent res.
Pels ulls respira l'alè del gel.
Columna d'amor, alçada sense passió.
Estàtua viva i tendra de juguet.
Cabell de cendra i mig cos desert.
S'aixequen núvols, trencant-se de costat.
Vapor de suro puja cap a dalt.
El llit de roses creix, el fred ha omplert els carrers.
Hi ha veus de tarda, nens de paper tallat.
Que van cridant-la des del terrat.
Nascuda en temps de mort, les mans guarnides de flors.
Estàtua viva i tendra de juguet.
Cabell de cendra i mig cos desert.
Autor(es): Jaume Sisa
