Mort en vida
Vull calmar, vull parar
el viatge cap aquella mar d'ansietat.
Perdut sense saber on anar,
sense poder pensar per mi mateix,
sense raonar.
Vull calmar, silenciar
la veu que m'ha impulsat a actuar sense pensar,
tan sols desitge un poc de pau,
silenciada pel benestar,
turmentada per la suau brisa
que em duu la mar.
No em queden forces per a més,
mort en vida no sóc res!
Jo vull pensar per mi mateix!
No podreu controlar-me mai més!
Vull sentir dins de mi
allò que es viu quan arriba al seu lloc el destí.
Un món desconegut del que mai
podré saber com poder assolir
sentir-me bé!
Vull eixir del camí
Que m'arrossega cap a un infern, prop d'ací.
Tan sols enyore estar tranquil
i poder riure sense ferir
Enamorar-me sense haver-hi de ser jo
qui ha he de sofrir.
