Mosques mortes
Mosques mortes a la llet,
s'ha florit tota la mel;
No en tindrem per tot l'hivern,
no hi haurà cap més remei
que bullir el corder amb la llet
de sa mare,
tancarem els ulls i farem veure
que no hi veiem,
que no en sabem,
que no volem cap patiment.
Tinc una ferida al cor
i les mosques s'hi van cagant;
alimento a cucs estranys
amb bocins del meu amor,
hauré de buscar timó
i farigola,
tancareu els ulls i fareu veure
que no em veieu,
ni em coneixeu,
que no voleu cap patiment.
Tinc una escopeta, oh sí,
carregada amb balins calents;
si voleu saber el seu nom
us diré: Felicitat,
Pujaré dalt del teulat,
on no em vegin,
tancaré un ull i faré veure
que no us veig,
que no estic bé,
que no volia fer-vos mal.
Autor(es): David Esterri
