Mostres es nas

Cris Juanico

Dalt des terrat, dins des meu món.
Cercant sortida, un horitzó.
És sa meua mentida, és es meu record,
és sa meua vida, és es meu tresor.

Afligit per no trobar,recollit i abatut,
sembla que estic perdut.

I he estat molt de temps, quasi sense alè,
esgotat de sa vida i sense remei.

I en un cop de sort, quan em creia perdut,
t'he vist a tu.

I estàs somrient,
d'una bufada es vent t'ha despentinat,
i amb cara innocent
deixes anar aquella cara que em fondrà.

Mostres es nas...

Pes carrers empedrats on ses parets guarden es secrets
ara veig una imatge: Jugant, només erem fillets,
i des d'un cap de cantó tu me miraves de reüll.
T'he vist a tu...

I estàs somrient,
d'una bufada es vent t'ha despentinat,
i amb cara innocent
deixes anar aquella cara que em fondrà.

Mostres es nas, jugues sempre d'amagat.
Perla salvatge me tens ben enredat.

I amb ses mans buides ara torn a anar on érem tots
ses pedres sembla que esperen a tornar a jugar de nou.
Ara som jo qui mira des d'aquell cap de cantó,
esper que surtis tu, només tu.

I avui encara somrient,
d'una bufada es vent t'ha despentinat,
i tu amb cara innocent
deixes anar aquella cara que em fondrà.

Mostres es nas, jugues sempre d'amagat.
Perla salvatge me tens ben enredat.