Mudança
Es despertava el matí,
sentia com somiaves,
les mans et fan de coixí,
recordo que mirava
el repòs dels teus ulls,
la pell més bruna encara,
desfullaves futurs,
viatjant per sobre les onades.
Era l'hora de girar,
allunyar-nos de les cales,
dels torns per fer un bany,
de fires ben trobades.
Forçant els «què hi farem»,
fugint de les ratllades,
sabent que no ho sabrem,
tapant forats i fent-nos aigua.
Potser que no guanyem,
però jugar ens agrada,
i se'ns dona prou bé.
Potser que no guanyem,
però provar ens enganya,
el plaer pel plaer.
Partides enrocades,
miralls inacabables,
intencions de fer intents.
Som dos que volen ser més,
però se'ns nega la mudança.
Els fanals s'obriran a temps,
també la fera es cansa.
Gairebé, sempre somrius,
quan l'ametlla ens «amarganta»,
com les millors actrius,
la màgia nua de les fades.
Potser que no guanyem...