Murmuri
Tardes de diumenge
a la presó del cos,
fixe com un ninot de barraca de fira,
esperant que tremoli
d'un cop la terra viva
sota els meus peus de fang.
Dogmes d'amor com raigs de tristesa
cauen del cel com intensa pluja
fins que el sol trenca els núvols
desfent-me d'hores que em són repetides.
S'equivoca sempre el meu sisè sentit
fent del dret allò que és del revés.
Els meus anys viscuts no són suficients
per a retornar al dia que vaig néixer.
