Murs de silenci

Xavier Baró

Murs de silenci envolten els dies.
Senyals tan febles d'uns temps millors.
Eclipsis cauen sobre les vides,
imatges, ombres omplint buidors.
Buidors profundes creixent com càncers,
miralls tapats amb negres draps.
Murs de silenci caient dels astres,
murs de discòrdia envoltant ciutats.

Ara som en els dies foscos,
estranya nit caiguda dels cels.

Abans de nàixer, moren els dies.
Com un sospir ens passa el temps,
perfum de flors dolces i amargues
que es van perdent fins que ja no el sents.
És una estrella que té el cor fosc,
viu per les rutes sense escalfor,
dins un paisatge glaçat i tosc.
És llibertat i també és presó.

Ara som en els dies foscos,
estranya nit caiguda dels cels.

Digue'm, què ens queda per esperar?
El setè Àngel amb el llibre obert,
posat dempeus sobre terra i mar,
segella el temps, dient "Ja és complert!"
Dirà la veu de l'Arc del Cel:
"Tots els teus plans ja han set cancel·lats.
Per uns serà una copa de fel,
per altres llum dels cors més trencats.

Ara som en els dies foscos,
estranya nit caiguda dels cels.