N5

Pere Vilanova

Obre la boca
deixa'm agafar
un bri d'aire
de dins teu

que a fora ja fa
massa temps
que s'ha acabat.

Baixo del nit bus
mil parades abans
de la parada
on solia baixar,

però és que avui
ets tu la que em mou
i no vols que m'oblidi
de respirar.

Tots els teus secrets
estaran segurs en mi,
tot el que vols dir
trobarà un llenguatge en mi,

deixa de pensar ja
en el que ha existit
quan et demano si ets feliç.

Hi ha una llanterna
que és un ull lunar,
que és la bombeta
del porxo del futur,

que s'encendrà
només si ho vols tant
com jo ho vull.

I jo ho veus,
no hi ha massa res més a dir
aquí avançant dins
el nit bus cinc

mentre em poses
les manilles
i penses per dins

tot allò que li diràs
al matí,
com si t'agradés l'olor
que fa avui,

deixa de pensar ja
si l'hi has o no de dir,

més igual si el fas feliç
però no ets feliç
si el fas feliç.

Per què no em fas feliç a mi?
Per què no em fas feliç a mi?
Per què no em fas feliç a mi?
(at infinitum)