Nadal

Xavier Ribalta

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som -.

Jesús serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.