Natures mortes

Da Souza

Un ram de flors, totes ben musties, dins un pot buit de ciurons,
i un fil de sol les travessa i deixa una ombra molt plena de pols,
just devora, rolla aigua d'un grifó estampat de rovell i claror.

Un munt de plats, plans i plens de pebre, bruts i acaramullats,
són les runes, restes i vestigis, monuments de temps passats
en espera de què algú hi repari i actualitzi el seu estat.

Mil cinc centes bosses i botelles en comparsa irregular
s'aglomeren a davant la porta sense pressa per baixar.
La matèria té certa tendència a abandonar-se i reposar
en espera de què algú hi repari i actualitzi el seu estat.

Natures mortes
reviscolen
en hores buides
de dies clars.