Nàufrags
Penyal d'altitud esquerpa,
gran, impenetrable mur,
quan la tramuntana a tu
et fer perquè es vol desperta,
et tornes planeta incerta
del navegant moribund.
Després de l'immens naufragi
que bé enmig del temporal
ha succeït, colossal,
de vius no sembla que n'hi hagi.
Tu, però, tens un presagi,
el nàufrag ja ve al penyal.
Illa que la mar bressola,
navega perduda en l'aire,
el temps poc poc l'esmola
aquesta terra de nàufrags.
El jove que se t'enfila,
l'ungla deixa en el penyal,
arriba a terra al final,
l'esguard té perdut cap a l'illa,
d'esma poc a poc camina
i prest s'atraca el casal.
La terra de l'esperança
on arriba el mariner
és ben igual que el vaixell
que al fons de la mar descansa,
enfora li queda França,
ara ja és un nàufrag més.
Illa que la mar bressola,
navega perduda en l'aire,
el temps poc poc l'esmola
aquesta terra de nàufrags.
Autor(es): Joan Carles Villalonga,Annabel Villalonga
