Necroguateke

Sigelpa

Hauries d’haver vist el teu enterro capullo
N’hi havia uns quants que venien a fer el vermut
Ningú plorava i tothom anava borratxo
I algú et va escriure GILIPOLLES al taüt

La Bruna et va posar una teta a cada galta
L’Alba unes mañanitas i et va fer ballar
El Guille parlava dels calers que li devies
et va robar les sabates dient “ell no les necessitarà”

El Pol va estar pintant-te polles per la cara
El Xavi va intentar molt fort fer-te plorar (PERÒ ESTAVES MORT!)
L’Albert va rebre cops de pedra i cops de porra
Quan va intentar que es fes silenci per tocar

El Robert no va fer altra cosa que beure birra
I celebrar que t’hagués tocat a tu abans
Perdre’s el teu enterro hauria sigut xungo
Costa trobar alguna ocasió per riure tant

Algú va recordar allò que tu sempre deies
“Tothom és monguer fins que es mor i es torna un sant”
Tenir uns col·legues com nosaltres és un premi
No hi ha millor homenatge que agafar el llegat

Tu sempre deies “que treballin els mediocres
que són milions i estan molt motivats”
Et vam fer cas i no ens ho vam currar una merda
i vas tenir l’enterro que haguessis somiat