Negre nit

Jordi Batiste

És negra nit
i la lluna un cove buit
les llanternes de la por
com estrelles de l'estiu
han vingut a trobar-me, tot sol

De lluny se sent
un miol com un renec,
com un ''ai'' desmanegat
sento al meu voltant un frec:
benvingut el rat-penat.

I un escorpí,
negre el ventre i roig rellamp,
se'm figura un crit de sang
el llampem del seu esguard
i el fibló s'apareix com verí.

Fosca, fosca nit lunar
és la més negra de l'any
fosca, fosca nit d'Agost
quan et sents com un gos
que no troba la llar.

Pengem els alls
i rosaris al balcó,
el capvespre se'ns fa estrany
com una maledicció
i l'angoixa és el parany.

Dormim al ras,
la casa la vam cremar,
els dimonis del passat
guardarem a pany i clau
i sempre mirarem endavant.

Fosca, fosca nit lunar
és la més negra de l'any,
fosca, fosca nit d'agost
quan et sents com un gos
que no troba la llar.