Nena maca
Res a sota
el jersei,
al carrer
no hi ha llei,
nena maca.
Tens un cor
de pessic
i el goig
sota el melic,
nena maca.
El rímel
fot el camp,
-el desgel
dels amants-,
nena maca.
El teu prat,
quina olor!
als amics
fes-ne do,
nena maca.
Ets la flor
qui sap d'on,
que fa broma
amb el món.
Ets la rosa
i l'esclat
que deixem
de costat,
nena maca.
Ets un breu raig
de sol
com a antí-dot
per al dol,
una vamp,
que apaguem
al matí
quan marxem,
nena maca.
Fas petons
punxeguts
com
els accents aguts,
nena maca.
Tens uns pits
elegants,
calentons
com croissants,
nena maca.
Val la pena
forçar
la barre-ra
i passar,
nena maca:
la violeta,
un violí
que violem
sens ferir,
nena maca.
Ets la flor,
el passatemps
que desfà
el pas del temps.
Ets un estel
d'amor
rere el mur
de l'enyor,
nena maca.
Un punt
damunt la i,
quan ser viu
fa patir,
una cosa
important
que acabem
oblidant,
nena maca.
Tens dos ulls
que han jugat
en un pòquer
forçat,
nena maca.
Hi ha una rima
al teu cos,
quan és falsa
hi ha plors,
nena maca.
Tens la font
al bell mig
que ens esquitxa
el desig,
nena maca,
i una porta,
un vel blanc
que travessem
cantant,
nena maca.
Ets una
pobra flor
que es marceix
i que es mor.
Ets algú
que han planxat
quan l'esperit
s'ha arrugat,
nena maca.
La fulla
de tardor
que s'esfulla
de por,
i el plaer
que alça el vol:
vine amb mi
si és el que vols,
nena maca.
Res a sota
el jersei
al carrer
no hi ha llei,
nena maca.
Autor(es): Léo Ferré
