Nevar a València
No he vist mai un huracà arrancar arbres al seu pas,
no he pujat al pic més alt. M’espanten els barrancs.
No sóc capaç de dibuixar paisatges que no he xafat,
coses extraordinàries que mai he provat,
que ni tan sols podria imaginar.
– Has vist la neu caure vora la mar?
– És tan bonic que no ho puc oblidar.
Sempre que ix el Sol sent un impuls
i quan és tan gran t’ho donaria a tu.
Però tu sempre dius que has vist nevar a València.
Tu has vist nevar a València.
No he vist ploure meteorits enmig d’un oceà gegant.
Tampoc l’aurora boreal damunt dels nostres caps.
No podria reproduir el cant dels coales de Queensland,
perquè jo mai els he escoltat cridar.
Quantes sensacions tan lluny del meu abast.
– Has vist la neu caure vora la mar?
– És tan bonic que no ho puc oblidar.
Sempre que ix el Sol sent un impuls
i quan és tan gran t’ho donaria a tu.
Però tu sempre dius que has vist nevar a València.
Tu has vist nevar a València.
Vorem nevar a València.
