Ningú no els canta
Avui vespre ningú plora per en Manel.
Ha acabat sa carrera, ha fet sa pell.
I a qualsevol diari anònim morirà.
Vetllant somnis d'acera
d'una esquena que li féu costat.
Llàstima per a ell no en queda, ni la vol.
Tan sols és vergonya i fàstic,
quin conhort aliè.
I a qualsevol diari anònim morirà.
Vetllant somnis d'acera
d'una esquena que li féu costat.
Era un pobre de segona,
una llauna que fa nosa,
aferrat a sa botella,
visquent històries a somnis mutilants.
Deixeu poca cosa enrere, ni es record,
i es que queden sols esperen el seu tom.
Viure enmig de sa gran roda
absents de tot,
dins un temps que jo no compte
ni se mou.
I a qualsevol diari anònim morirà.
Vetllant somnis d'acera
d'una esquena que li féu costat.
