Nit de 1911
Tots dos van entrar en una escala misteriosa. Bé, això li deixava temps per a la seva investigació. Per què ell?
Com l'havia despertat?
L'inconegut s'havia deixat la porta només ajustada, amb el desig que l'empenyia a sortir. Entrà. Se sentia algú que
respirava feixugament, ben adormit. Seguí el rastre de la claror, i, al fons, va penetrar en una habitació. Per la
finestra, que havien deixat de bat a bat oberta, entrava la resplendor de la lluna. Hi havia tot de taules, ben plenes
de papers, no pas escampats, sinó tots ben posats, endreçats en petits pilots com en el taller d'un llibreter. Eren
plens de poemes que semblaven diferents a cada pilot. No en va reconèixer la forma, no eren elegies. Eren versos
grecs, això si que ho va veure. Els seus ulls, avesats de tant temps a les ombres, els podien llegir sense dificultat.
Pensà que tenia temps: el jove déu de segur que retindria una estona el poeta. Va agafar, doncs, un poema del
primer pilot: "Els cavalls d'Aquil·les", llegí. Així doncs, continuava la moda dels poemes mitològics? Però, llavors.
com ės que l'havien sacsejat del son? Provaria sort amb un altre: "El seguici de Dionís", li agradà molt, però no,
no podia ser això.
No se'n volia entornar de buit. Continuaria.
Quin llamp, quin esclat súbit! El llegia com si begués, assedegat, vi de Quios o de Falern. No: com l'aigua d'una
deu fresca després del combat, cansat, suós, ferit:
"Com qui està preparat de fa temps, amb coratge,
digues-li adéu a aquesta Alexandria que fuig"...
"Com qui està preparat de fa temps, amb coratge,
com escau a qui li fou dada una ciutat així".
Com ho havia sabut, ell? Com podia saber-ho com podia haver vist de debò la meva ciutat, no aquest fantasma
d'ara, sense resplendor, sense l'antiga grandesa? I la meva ȧnima, el meu coratge, també els havia sabut veure
Ell, aquell petit home que havia trobat en un carrer fosc, pobre, en qui no hauria endevinat ningú que era un dels
escollits. Aquell home que ara, damunt d'un lIit potser miserable, posseeix el cos de l'amor. Ell m'ha despertat;
m'ha fet reviure.
Autor(es): Konstantinos Kavafis
