Nit de fantasmes

Eduard Iniesta

Ja no em queden més diaris per cremar el fred d’una nit,
la ciutat està en silenci i no em deixa dormir,
he escampat els meus fantasmes, vaguejant carrers estrets,
amb records invertebrats,
amb amors estacionats en indrets del meu passat.

I m’he estirat al terra brut d’aquella vella sucursal,
rere el vidre em miro el circ, tota una atracció!
i he trobat cent mil excuses per no caure en l’absurd,
de trobar-me lluny de tu, amb records invertebrats,
en indrets del meu passat.

Ja no em queden ni els diaris per cremar el fred d’una nit,
el teu buit es deixa caure al costat del meu llit,
miro el sostre hi ha una escletxa, indiscreta en el convit
dels records invertebrats, de somiar-te que ets amb mi,
fent l’amor tota la nit.