Nit de llampecs
En veure els llampecs el negre cel il·luminar
enmig de la remor que porta el vent
tenim una sensació en el cor que ens fa somniar esperant el sol ixent.
Quan els elements de la nit s'han desencadenat
i la muntanya es torna resplendent
petits ens sentim admirant la grandiositat
que domina aquest moment.
I les muntanyes s'omplen de llums rogenques
il·luminat les dreceres i camins
sento dins meu el desig d'anar-te a veure
per evitar que tu tinguis cap neguit.
I vetllant vora la llar com dos companys
unim com nostres cors les nostres mans
i pensant en el bonic que és el matí
sóc feliç.
Més la remor de l'oratge ja que ens desperta
del bonic somni en què ens havien sumit
sembla que els llamps se'ns filtrin per la finestra
som presoners, som esclaus de la nit.
Quan el sol la seva llum ha tornat a expandir
amb les primeres boires del matí
semblant com si el blau del cel tornés a ressorgir
d'un món molt més lluny d'aquí.
Autor(es): Pablo Herrero
