Nit d'insomni
No ho cregueu si vos ho diuen
que ens fem vells poc a poc,
No ho cregueu si vos ho diuen.
Una sola nit d'insomni
ens fa tornar vells de cop.
El vent udola a la porta
i empeny la roda del temps.
Tantes coses que s'emporta
el vent per a sempre més!
L'amistat
ja comença a haver els llavis de terra
i corcada pels cucs de la guerra
més que riure ens mostra les dents.
Avui vespre és l'enterrament
de l'amistat.
Els amors
que fins ara he cregut que eren font de la vida
fan olor de corona marcida
quan anau a l'acompanyament.
Avui vespre és l'enterrament
dels amors.
Il·lusions
com coloms esburbats que no volen
o no poden volar i ara es troben
esbutzats a terra, impotents.
Avui vespre és l'enterament
de les il·lusions.
Autor(es): Guillem d'Efak
