Nits de glòria
Nits de glòria i conquestes
i el matí adormit, castiga
Nits de plors i tempestes
vam creuar el límit
saltant barreres
Ofegarem les penes en un got trencat
Dissimulant
no em diguis res perquè avui no hi sóc
Em busco, però no hi sóc
I allà en l'oblit hi ha algú, que crida desesperat
No sap d'on ve ni on va, ni el que queda
I allà en l'oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai
Nits de glòria i conquestes
Vam saltar el camí, vam fer drecera
Caminarem, enrere i amb els ulls tancats
Recordarem les nits en que ens volíem menjar el món
i que ens vam menjar el món
I allà en l'oblit hi ha algú, que crida desesperat
No sap d'on ve ni on va, ni el que queda
I allà en l'oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai
com sempre…
Ja no puc continuar dissimulant
em sento cada cop més perdut
I a les nits busco bar
busco bar, rere bar
Vull tornar al que per a mi varen ser…
Nits de glòria
Nits de glòria
