Nits d'estiu
Deixem els tarongers prou lluny per a que no ens facin ombra
fins d’aquí una estona.
Juga el vent amb els teus cabells i em fa delir.
Creus que aquest diumenge etern se’ns està fent llarg,
jo encara surfejo entre els teus cabells buscant l’onada perfecte.
Et miro a contrallum i et dibuixen mil colors
que encara recordo avui
i un cel roig marca la fi de l’estiu.
I dissimulem com si no fos un final ja escrit.
I l’estiu etern s’acaba parlant de la olor dels llibres antics.
Nits d’estiu que encara recordo.
I sabent que ens atrapen les tardors
ens hem endinsat al bosc
I matem per un reflex que il·lumini aquesta nit,
com si encara fos estiu
La meva escorça encara llegeix dos noms i un cor,
I paraules d’etern desig
Allò que vam incomplir
Se que aquell diumenge etern em fa més mal que be.
Però encara surfejo entre els teus cabells buscant l’onada perfecte.
Nits d’estiu que encara recordo.
I sabent que ens atrapen les tardors
ens hem endinsat al bosc
I matem per un reflex que il·lumini aquesta nit,
com si encara fos estiu.
Com si encara fos, encara fos estiu.
Com si encara fos, encara fos estiu.
Autor(es): Pere Traserra
