No cal
Vaig caient pel forat
no em puc agafar
És estiu però tinc fred
estic glaçat.
Llum brillant m'envolta i llavors et veig
asseguda al meu costat m'agafes dels cabells.
Penso no cal que ploris
no sento res
Ja no tinc cap angoixa
em trobo bé.
Preferia escollir aquest destí
que aixecar-me pel matí i no tenir-te amb mi.
No cal, no cal
llàgrimes de fadeta
tan se val.
Per què? Per què?
te n'adones massa tard
no es pot fer res.
Ja està, ja està
no pateixis amor meu
ja pots volar.
Autor(es): Víctor Alcaraz
