No amagar la mà
Jugàvem de nens
Fins que vam veure que rebíem cops a tort i a dret
Ens vam fer grans de sobte.
Pensem el mateix:
La classe dominant no ens deixa créixer més,
Ens han tancat mil portes.
Estic cansat
De la falsa solidaritat,
De tants anuncis predicant la caritat
Estem cansats
D'estar segurs que hi ha gat amagat,
D'haver de demanar permís per tot
Si els teus ulls són com el mar
I jo un altre navegant
Perdut entre les ones dels teus somriures,
I si ets l'espurna que encén
La revolta del teu temps,
Lluitaré al teu costat, al teu costat
Orgull per resistir com feia Panoràmix,
La panoràmica no enganya: burgesos o unitat d'Espanya,
Però aquí li fotem canya,
No volem ser peixos menjats per la piranya
Perquè som molts i ens movem
Periòdicament el jovent va creixent,
Trobem escletxes al sistema i si no les fem!
Boig, el món és boig i jo el vull roig.
El govern apunta, la poli dispara i no para.
Desperta ja, no es pot esperar,
Cal tirar la primera pedra i no amagar la mà!
Si els teus ulls són com el mar
I jo un altre navegant
Perdut entre les ones dels teus somriures,
I si ets l'espurna que encén
La revolta del teu temps,
Lluitaré al teu costat, al teu costat.
