No creixen flors en els camins
De vegades caminar és difícil,
I no sempre creixen flors en els camins.
De vegades esperem el somriure de la sort,
Però ella s'amaga, però ella se'ns escapa
I no es mostra.
Pensem que hem pujat tan amunt,
Comptant els arbres,
Acaronant les pedres i demanant desitjos a totes les estrelles.
Però la sort és una dama, no sempre ve quan li demanen.
I ella s'amaga, i ella se'ns escapa
I no es mostra.
De vegades, però,
De vegades és una sort.
És l'única fortuna
Sortir i abraçar el sol.
I beure'ns la lluna.
