No ens en sortirem
Vam créixer entre promeses de futur i llibertat
Una història perfecta amb un argument ben tramat
El món havia de ser nostre i podem canviar el destí
Però ningú ens va avisar que en algun punt del camí hi havia el buit
La caiguda ha estat fatal,
I no sé si sabré aixecar-me
Et necessito i no hi ets
Amic meu, d’aquesta no ens sortirem
Al fons del precipici m’arrossego entre el fang
I ja no em queden ungles per intentar escalar
Ningú ens treurà d’aquesta merda ni de la deriva que hem près
Tot s’ha esfondrat com un castell de cartes al primer cop de vent
La caiguda ha estat fatal,
I no sé si sabré aixecar-me
Et necessito i no hi ets
Amic meu, d’aquesta no ens sortirem
No hi ha ningú que m’ajudi,
Cap mà que em tregui d’aquí
Estic sol en aquest forat i tot depèn de mi
I amb el poc aire que em queda intento llançar un crit
I amb la sang de les ferides a les pedres queda escrit
Que malgrat tot no han pogut acabar amb mi
