No és la típica cançó d'amor

Gerard Sesé

Fa molts, molts anys
Que van parlar-me de qui ets
Tan sols amb uns pocs mots
Ja em sentia boig d'amor.

Potser'és estrany
Però va ser immediatament
És allò que ens passa a tots
Quan fort ens batega el cor.

Sí, jo t'estimo
Però jo sol, ja ho sé, no et puc satisfer
No'ets només per mi, t'he de compartir
I alguns no'et volen cap bé.

Cada dia
cada nit
A la tarda
I'als matins
Et tinc
I t'escoles enmig dels meus dits

Et somio
Però'ets real
T'imagino amb
Un somrís triomfal.
Series el millor regal

Em diuen foll
Perquè et desitjo tant i tant
Però no hi ha res a fer
Jo renunciar, ni puc ni vull

Fan molt soroll
Els que lliure mai no et voldran
que si ets esclava ja els va bé
I els sorprèn que et quedi orgull.

Sí, jo t'estimo
I pateixo quan et veig amb algú
Que mediocre et creu,
tot mostrant menyspreu
Ho aguanto, però molt és dur.

Hi ha cops
Que em canso
Que ve el desencís

Sé que
Si lluito
Veuré la llibertat del meu país.

T'imagino
I em sento feliç
I lluitaré per tu
I lluitaré per tu
I lluitaré per tu
El meu país.