No és pas boig qui a casa torna

Brams

Vaig marxar no sé quin dia d'estiu
i tampoc no en recordo el motiu.
Captivat, voltant pel laberint,
m'hi vaig anar entretenint.
Com tots els escampats no vaig perdre el costum
de tornar per Nadal i Patum.
I ara els lligams em tiben cap all
i no m'agrada fer-me pregar.

No és pas boig qui a casa torna
i ara ho tinc pensat i clar,
de Cal Negre fins a Cal Dorna
les llambordes vull gastar.
No és pas boig qui a casa torna,
fixa't bé en això que et dic:
el boig és el que ho ajorna
bo i morint-se'n de delit.

Viure lluny m'ho feia enyoradís
i ajornava trencar aquest encís.
Ara em tocarà, però, anar-me avesant
a un cert desencant.
Però mai perdrà el poder, per curar-me tot mal
el blau que neix darrere Queralt.

Ara em caldrà un nou lloc per tenir-lo present
si més no en el subconscient:
una sortida d'emergència per si mai
he de saltar a l'hiperespai.