No espera res més
Una nit més, mentides i soledat
ja no saps si admetre que no et queden forces
t'has adonat que el teu propi present
s'esborra amb la subtilesa i ara la confusió t'enfonsa.
Tornes a casa tard, la nit et deixa sol
què podrà fer-hi el món si tu no pots amb tot?
No espera res més
que veure com els anys tanquen la porta
No espera res més
mentre tancats amb tu els somnis ploren.
Què importen els anys
que hagis perdut intentant veure
que hi ha coses per què viure
que queden coses en què creure?
La falsedat constant que estaves vivint
es va endur tots el indicis de somriure.
Només et queda la pols dels records,
i la resta dels teus dubtes ara et mortifica
Sabent que no n'hi ha prou, que has de seguir lluitant
trenca amb la depressió ja que no pots amb tot.
No espera res més
que veure com els anys tanquen la porta
No espera res més
mentre tancats amb tu els somnis ploren.
Què importen els anys
que hagis perdut intentant veure
que hi ha coses per què viure
que queden coses en què creure?
