No et rendeixis
Esculpeixo els versos deixant brollar la sang
reflexant tots els colors, imitant el color blanc
i tu que fas plorant t'has dignat a tirar la tovallola
no veus la llum, incandescent de la farola
com fum el teu perfum enverinant el subconscient
dient lluita tranki no paris, les orenetes tornen
observo les mares ploren, quan necessitem les crosses
la innocència seva és, inexistent als fills pobres
i si!! aquest puto bestiari no se si gaire il·lustrat
esnifant romaní, per mi no tens credibilitat
i ja fart cansat de tanta hipocresia
algun dia potser arribara, ens creurem lliures tia
tinc la alegria guardada al fons del pot
lluny aïllada que no em contamini el poc cos
inconscient, gris i opac de ment quan estic eufòric
el clàssic raonament teòric se'n va a norris
ei si, no paris de viure i de lluitar
no deixis lo d'avui per fer-ho l'endemà
escolta el que diuen els teus corrents
no et rendeixis, no deixis passar el temps
ei si no paris de viure i de sentir
i veuràs com tot torna al seu camí
el destí no esta escrit ni per tu ni per mi
Amb els nervis a flor de pell
quan toquen el poc que és meu
que et rasquis el cervell exposem el joc si et reu
i que penseu quan veieu aquest extermini de corders
o quan el mon queda podrit per quatre negres petrolers
ens considerem bandolers, el Serrallonga potser ressuscita
amb la trompa ben dreta sense utilitzar gaire química
i de sobte pura trilita, l'energia ens desborde
i brolla per l'organisme com un sisme que tot ho enfonsa
no se si es radioactivitat o pura tonteria
pro se que amb plasticitat jo supero el dia a dia
i pensar que abans no escria, i com podia???
volia expressar-me i no trobava l'eina que calia
i ara escric versos amb contingut aleatori
somnis propis del meu desordre
perquè mai mes ploris, perquè mai mes ploris...
M'esfaraeixo tanco els ulls i vec el mar de llàgrimes
l'estomac em vull eh,ja fart de retòriques
ei tu el que practiques un discurs il·lús
i durs excuses buides del perquè el mon esta perdut
enfonsem el vostre escut, la justícia
la mateixa que extorsiona peons sense mania
de manera reflexiva escric aquests humils versos
immersos en la ràbia d'haver de assimilar els mals entesos
amb pobles plens presos amb molt de ciment i asfalt
i que ta?l em pregunten, estem rodejats de criminals
i vec cada pel·lícula, monos encasillats a la quadricula
estúpida fita, ves tu si vols i practica
jo et ficaré la tirita al fons de la ferida
no vull res teu .. la meva vida ja esta servida
nomes hi ha una crida aquí, eh!!
i es, viu la vida!! les coses un dia poden acabar de
seguida
