No importa

cratOR

Ja no importa què ens diran, ara que corren rius de sang, que em diguin si avui podrem dormir tranquils. I després de tant de temps, de continuar sent el mateix, em miro, i potser ja no té cap sentit.
Quan em vaig beure els sentits, quan em vaig veure morir, quan em vaig prometre ser feliç, no havia après a mentir. I ara segueixo aquí, dissimulant i esperant qui m'abraci sense preguntar. I després de tant de temps de continuar sent el mateix em miro i potser ja no té cap sentit.
Siguis com l'aigua que puja al cel, per a caure molt més fort, per moltes mans que se'ns posin davant, ara res ja no ens podrà parar.