Nòmada
L'home està trist
té les mans tallades
i les dents corcades
Vell pobre nòmada,
no és culpa teva
No té diners, però tampoc els vol,
la vida per ell es freda
Vell pobre corre
no és culpa teva.
Ja no corre foc per les seves venes
Només l'alcohol li ofega les penes.
No vol saber res del destí
sense un final pel seu camí
no vol saber res del destí
busca un lloc on passar la nit
i quan de cop li entra la son
cartrons, caixers o a sota un pont
no vol saber res del destí
sense un final pel seu camí.
Vell pobre home, vell pobre corre
vell pobre nòmada, no és culpa teva
