Nòmades

Gent del Desert

Nòmades que cerquen els angles de la tranquil·litat,
en les boires del nord, en els tumults de la civilitat,
pels clarobscurs i la monotonia dels dies que van passant.
Caminant que vas cercant la pau al crepuscle
la trobaràs, la trobaràs a la fi de la calçada.

Llarg el trànsit de l'aparent dualitat,
la pluja de setembre desvetla el buit de la meua cambra
i els laments de la solitud es prolongaran.
Com un estranger no sent els lligams del sentiment
i ara me'n vaig de la ciutat, a l'espera de l'albada.

Els vianants van en busca de l'hospitalitat
als pobles assolellats, als baixos fons de la immensitat,
i després dormen sobre els coixins de la terra.
Foraster que cerques la dimensió insondable,
la trobaràs fora ciutat, a la fi de la calçada.