No me sap greu
No me sap greu, no me sap greu
que te passegis del braç amb un altre.
Però estimada, però estimada
no ho tornis fer mai més a davant meu.
Ens diguerem adéu
cosa que mai hagués pensat.
Tan sols amb la mirada
ens diguerem adéu.
Ara el foc està apagat
però la cendra és calenta,
creu-me i no siguis dolenta;
pensa en lo que t'he estimat.
No me sap greu, no me sap greu...
Érem dos aucellons
que sempre estàvem de festa
i ara tu tan contenta
només tens els rosegons.
Pensa en lo que t'he estimat,
pensa en lo que m'estimaves,
en tot l'amor que em pregaves
i en tot l'amor que t'he dat.
No me sap greu, no me sap greu...
Bona moneda és aquesta
es doblers no em bastaran!
No hi ha perdiu de reclam
a Mallorca que és tan gran
que tenga es bec com aquesta.
