Només tu
Llançat al llit,
com una pedra que s'ofega al riu
No trobe l'univers, no tinc el valor
d'explicar-te-ho en un vers.
Desorientat, recordant el meu passat,
dins la meva fossa estic atrapat.
He perdut el nord, brúixola innocent,
que m'esgota lentament.
És la teva forma de caminar,
és la teva essència
que no em deixa respirar.
Bateguem a la vegada,
només tu
Els teus ulls que brillen en l'obscuritat,
són els meus somnis al teu costat.
Bateguem a la vegada,
només tu.
Sempre al meu cap, dins la meva sang
que bull al teu costat,
i encara, em pose nerviós
quan et tinc a prop.
Desorientat, recordant el meu passat,
dins la meva fossa estic atrapat.
He perdut el nord, brúixola innocent,
que m'esgota lentament.
