Només instint
No és ben bé tirar el temps enrera
És més convertir-ho tot i sumar el que resta
Puc convertir el vi en aigua
Puc convertir la nit en dia
Una flor en una altra flor
Una vida en un instant
Un petó en una carícia indescriptible
Fortuïta i casual que em deixi il•luminat...
...però està canviant el temps i ara
Puc girar-me enrera i sentir
La meva testa obstinada
El meu pas intuïtiu i girbat
El meu cap despentinat jo puc
Convertir-ho tot i que ens quedem
En res despullats sense parla
Només instint
I en aquest instant esperaré
Observaré i els pensaments
Com llums de neó en la foscor apareixent
Entendré que el camí
Sempre ens guardarà un mateix destí sota terra
I potser llavors t’ajudi
Sense entendre’t sense entendre’m
Ho faré i ho tornaré a fer
Que jo no vull perdre’t a tu
Perdre’t a tu ni a tu
Perdre a ningú més
I quedar-me sol en algun lloc
Sense saber on sóc
Flotant
