No mires enrere
Esta és la història d’un poblet
i un xiquet de fusta, paper i cartó
que em contava el meu avi
assegut al seu silló.
Els seus ulls eren
d’un roig fosc
allumbraven rebel·lia
i inspiraven temor.
I a la nit recorda sovint un món ben distint
i cada dia observa en alegria el seu dia a dia.
La guerra va esclatar
i tot va començar
i aquell xiquet de fusta, paper i cartó
no la pogué esquivar.
I a poc i poc es va adonar
que el seu cos havia canviat
i de pedra i arrel de roure s’hi va formar
i amb eixe cor de pedra ningú el podrà guanyar.
Corre, corre, avança, avança la muntanya dia a dia.
Corre, corre, avança, avança la muntanya.
Corre, corre, avança, avança la muntanya dia a dia.
Corre, corre, avança, avança i no mires enrere.
No mires enrere.
Com a esclaus anem tots junts
arrastrant els peus
cap a la boca
del nostre infern.
Llibertat creativa
ací està oprimida,
llibertat racional
ací està prohibida.
Ara cantem tots junts
volem lluitar
i la nostra terra
volem alliberar.
Corre, corre, avança, avança la muntanya dia a dia.
Corre, corre, avança, avança la muntanya.
Corre, corre, avança, avança la muntanya dia a dia.
Corre, corre, avança, avança i no mires enrere.
No mires enrere.
Autor(es): Tankats
