No penseu que m'he rendit
No penseu que m'he rendit
si ja no cante joies,
si tinc la por florint als llavis.
Si veu i paraules surten ocres,
que estic plorant
de veure el temps passant
i el que els anys s'afanyen
sense esperar
que m'agenolle i bega d'ells.
No penseu que m' he rendit
si aquesta falç no talla,
si el blat té que esperar uns dies
perquè els meus braços agonitzen,
que tanque els ulls
negats de llàgrimes
i les dents em trenque
de mossegar
aquesta pols com una serp.
No penseu que m' he rendit
si tinc les xarxes velles,
si aquest vaixell no fa ja esteles
i el mar i l'aigua es torna ferro,
que tinc la pell
molt envellida en sal
i les mans s'escorren
d'anar a alta mar
i no poder amarinar.
Si els llavis no poden somriure,
si dius només que misereres,
que el món senta que cantes
i pugues viure,
i que la falç talle el teu blat.
No plores sempre,
tira les xarxes
que s'ompliran de fruit
Autor(es): Arcadi Valiente
