No podràs venjar-te
Se m'obliden les traïcions, les promeses incomplides,
les mentides i els enganys, ni m'importen ni em fereixen
Se m'obliden les coses, me'n desfaig i no sé
ni si entrava o sortia del carrer
No podràs venjar-te si la vida ha estat cruel
de les punyalades, no en recordes gai res,
però els petons que et van fer feliç
d'un amor que va durar massa poc
les ferides que van obrir, no podràs tancar-les
Se m'obliden els rancors, les enveges, les venjances,
no recordo mals amics, ni tortures ni amenaces
Se m'obliden les coses, me'n desfaig i no sé
ni si entrava o sortia del carrer
No podràs venjar-te si la vida ha estat cruel
de les punyalades, no en recordes gaires,
però els petons que et van fer feliç
d'un amor que va durar massa poc
les ferides que van obrir, no podràs tancar-les
la dolçor d'aquell breu amor... no pots oblidar-la
Autor(es): Pol Cruells
