No queda res
Les hores no volten
els carrers són plens de gent Només hi veig ombres flirtejant amb el vent
Que em despullen un cop més sense entendre massa res
M’atrapa la història,
sóc un esclau del temps uns minuts de glòria
que no se’n van mai més
I tot es torna intranscendent des d ‘aquell precís moment
Entre els llençols
no queda res,
tan sols una cançó de fons però ara sona a contratemps tan a contratemps
Les hores no volten
I entre els llençols
no queda res,
tan sols una cançó de fons sonant sempre a contratemps sempre a contratemps
