No res

Mesclat

Res,
no res
res per endolcir els cafès
ni la llet ni els pastissos
ni el nostre poble sotmès.

Fel,
plou fel:
tanta amargor cau del cel,
que hem de llençar les ametlles
i no pot créixer l'arrel.

Les noies tan cofoies que ballaven a la plaça
amb les joies de flors que havien plegat
ara seuen avorrides i deixen passar la vida
amb la mirada pansida en un racó d'envelat.

Mal,
fa mal
de veure aquest temporal
d'aigua de laboratori
i llampecs artificials.

Tot,
crema tot,
tot menys l'haro i el ninot,
menys els plens i menys la falla
i brou a la llar de foc.