No sabia

Ja t'ho diré

No sabia, no, mai
d'on li bufava es vent
perdut enmig de la mar
tant com si fa mal temps

Sa pluja a sa cara
el feia tornar boig
i, ara com ara,
corre cercant el nord

Cridava a ses portes des vent
com un demoni alat
somrient desafiava
es més enllà.

I se'n va anar a córrer món
i se'n va anar...

Potser no hi era mai
sa tramuntana se' l va endur
li agradava xerrar
mentres treia fum

D' herbes de bona olor
que li feia tancar els ulls
només cantava
volava més amunt.

Dins d'un bòtil
un missatge preservava
es seus secrets
i una bandera pirata
travessava la mar

I se'n va anar a córrer món
i se'n va anar, ningú sap a on.