Nostàlgia i altres

L'Ana és un Koala

Et truco i suplico: quedem
però jo ja sé el què em diràs:
Que no és el moment
o que no en vols parlar.

Admetre-ho ja no em fa por:
als estants de la mediocritat
tinc una peça més per col·leccionar.

Però em pregunto quant de temps més
necessitaré,
per deixar-me clar,
que ja no he de saber
què és el que estàs fent.

Penso en el què he fet per tu
-mai m'he amoïnat per l'orgull
però he sobrepassat
la ciència-ficció-.

Em sento un incompetent,
no només he perdut el temps,
que de digmitat
no me'n queda gens.

I no em diguis que ets innocent
que llavors, potser
l'endemà al matí,
misteriosament,
no et mouràs del llit.

Aquest cop de debò
he pres la decisió
de voler-te odiar;
tot està engegat.

I llavors comprovaràs que
jo també puc ser
més llençat del que
has imaginat
i te'n penediràs.