Nou paisatge
a bellesa m'ha corprès just quan he aixecat el cap
tot un camp d'espiga verd i al fons pedra, cel i el mar
s'acabat l'antic llenguatge, ja és ben mort
les paraules ja gastades no troben lloc,
és l'abús del lloro estúpid, palatreca del cap verd
malgastador tan impúdic del sagrat verb
quietud de les muntanyes, dels cims glaçats de neu
on brillen tots els àngels, on canten tots els deus
per tu i per mi
sona el món com la gran olla, ple de grills
el soroll distreu i emploma pors i perills
prepotent error del mico que mai ha sabut callar
presumit fins al ridícul al propi altar
quietud de les muntanyes, dels cims glaçats de neu
on brillen tots els àngels, on canten tots els deus
per tu i per mi
espurnegen ja les flames d'un nou foc
s'estan repartint les cartes, comença un joc
porta dins un nou missatge silenciós i assossegat
s' està obrint un nou paisatge de bat a bat
amor de les muntanyes, dels cims glaçats de neu
on brillen tots els àngels, on canten tots els deus
per tu i per mi
Autor(es): Enric Barbat
