Nova balada del Cap de Creus

Poetristes

A mitjanit navegàvem
a tres milles de Cap Gros;
érem cinc a cops de sarja
i el timoner amb vesta d'or.
Quan érem prop de Talabra
algú ens cridà pel nom:
era una pedra, era un arbre,
un casull entre vinyots
o el somriure d'una balma
que paria dues fonts.
demana
El patró ens demana calma
i mirem els fars d'escorç;
als estels brollen albades
i a ponent dormen els ports:
el pubis d'una maragda
sangoneja a l'aiguamort
i una perla s'esfullava
a la conquilla dels cors.