Novembre
Fa temps, potser no te'n recordes...
Un novembre a la plaça del poble,
tot just allà,
va començar amb una mirada,
aquella que segueix clavada
i fa tant de mal.
Fa temps, el primer cop que parlàvem,
asseguts un davant de l'altre
no podia parar de pensar.
La por era el que em dominava,
si només seria una tarda
on m'estimaves de veritat.
Com ha canviat després de dos anys.
Com ha canviat, et vull al meu costat.
Sóc un covard i no sé què fer
per poder veure
aquells ulls de color mel.
Aquells matins que un missatge em despertava,
se'm dibuixava a la cara un somriure,
t'imaginava allà al meu costat.
Aquell concert i aquella trucada;
tinc la teva veu marcada
que no se n'anirà.
Com ha canviat després de dos anys.
Com ha canviat, et vull al meu costat.
Sóc un covard i no sé què fer
per poder veure
aquells ulls de color mel.
Com ha canviat després de dos anys.
Com ha canviat, et vull al meu costat.
Nits perdudes que sempre he desitjat,
vull somiar-les i acariciar-te,
no puc més.
Sóc un covard, sé que tot ha acabat.
Sóc un covard, et vull al meu costat.
Sóc un covard i no sé què fer
per poder veure...
Sóc un covard, sóc un covard...
Res ha canviat després de dos anys.
Sóc un covard i no sé què fer
per poder veure, per poder veure,
per poder veure aquells ulls de color mel.
